València, 27 de març de 2026
Soc actor, conegut principalment com a actor de cinema, però les meues arrels estan profundament radicades en el teatre. Vaig ser membre de The Wooster Group de 1977 a 2003, creant i interpretant peces originals en The Performing Garage, a Nova York i realitzant gires per tot el món. També he treballat amb Richard Foreman, Robert Wilson i Romeo Castellucci. Actualment soc el Director Artístic del Departament de Teatre de La Biennale di Venezia. Este nomenament, els esdeveniments mundials i el meu desig de tornar al quefer teatral han reforçat la meua convicció en el poder positiu i únic del teatre i la seua importància.
En els humils començaments de la meua etapa en The Wooster Group, la companyia amb seu a Nova York, solíem rebre molt poc públic en algunes de les nostres funcions. La regla era que, si hi havia més intèrprets que espectadors, podíem optar per cancel·lar. Però mai ho vam fer. Molts dels membres no estaven formats en arts escèniques, sinó que provenien de diferents disciplines que es reunien per a fer teatre; així que “l’espectacle ha de continuar” no era realment el nostre lema. No obstant això, sentíem l’obligació de mantindre eixa trobada amb el públic.
Amb freqüència assajàvem durant el dia i a la nit presentàvem el material com a treball en procés. A vegades, dedicàvem anys a una obra mentres ens sosteníem amb gires de produccions anteriors. Treballar durant anys en una peça podia tornar-se tediós per a mi, i els assajos em resultaven a vegades extenuants; però eixes presentacions de treballs en procés sempre eren estimulants, fins i tot quan el públic reduït expressava amb contundència la mesura del seu interés en el que estàvem fent. Això em va fer comprendre que, sense importar que poques persones hi haguera, el públic, com a testimoni, li donava al teatre el seu significat i vida.
Com diu el rètol en una sala d’apostes: “CAL ESTAR PRESENT PER A GUANYAR”. L’experiència compartida en temps real d’un acte de creació, que sempre és diferent encara que seguisca una pauta i disseny, sens dubte és la força més evident del teatre. Social i políticament, el teatre mai ha sigut tan important i vital per a la comprensió de nosaltres mateixos i del món.
“L’elefant a l’habitació” són les noves tecnologies i les xarxes socials, que prometen connexió, però aparentment han fragmentat i aïllat a les persones. Utilitze la meua computadora diàriament, encara que no tinc xarxes socials; fins i tot he buscat el meu nom en internet com a actor i també he consultat la intel·ligència artificial per a obtindre informació. Però caldria estar cec per a no reconéixer que el contacte humà corre el risc de ser reemplaçat per relacions amb dispositius. Encara que una certa tecnologia pot ser útil, el problema de no saber qui està a l’altre costat del cercle de comunicació és profund i contribuïx a una crisi de veritat i realitat. Si bé la Internet pot plantejar preguntes, rares vegades capta eixe sentit de sorpresa que el teatre crea. Una sorpresa basada en l’atenció, el compromís i una comunitat espontània dels qui són presents en un cercle d’acció i resposta.
Com a actor i creador teatral, continue creient en el poder del teatre. En un món que sembla tornar-se cada vegada més divisiu, controlador i violent, el nostre desafiament com a creadors teatrals és evitar que el teatre es corrompa reduint-se únicament a una empresa comercial dedicada a l’entreteniment com a distracció, o que es convertisca en un mer preservador institucional de tradicions. Ben al contrari, cal que fomentem la seua força per a connectar pobles, comunitats i cultures i, sobretot, per a qüestionar cap a on ens dirigim…
El gran teatre consistix a desafiar la nostra manera de pensar i encoratjar-nos a imaginar allò a què aspirem.
Som animals socials dissenyats biològicament per a vincular-nos amb el món. Cada òrgan sensorial és una porta cap a la trobada, i a través d’eixa trobada aconseguim una definició més profunda de qui som. Mitjançant la narració, l’estètica, el llenguatge, el moviment i l’escenografia, el teatre, com a forma d’art total, pot fer-nos veure com era, com és i com podria arribar ser el nostre món.
Manifest pel tancament del Teatre Principal de València llegit durant la concentració de protesta organitzada per l’AAPV el dia 24 de setembre amb el recolzament de les associacions professionals d’arts escèniques.
El Reial decret aprovat hui pel Consell de Ministres adequa l’actual marc laboral a la realitat de platós, sales de concert i teatres
CCOO, UGT, UAA i CONARTE lamenten que, per una qüestió formal, no regule l’ús de la intel·ligència artificial generativa i avancen que continuaran treballant per a aconseguir models de protecció clars i transparents
