València, 31 de juliol de 2025
L’acadèmic que fa moltes referències al seu pamflet al franquisme i a la censura obvia casos flagrants com el que va patir Maria Schneider al rodatge de El último tango en París.
Per fer-li memòria cinematogràfica li recordem que l’actriu no va ser informada sobre l’ús de la mantega com a lubricant ni de l’enfocament de l’escena. Cal afegir que Maria Schneider tenia aleshores 19 anys i Marlon Brandon, 48 el que suposa un abús de poder considerable. Com a conseqüència, l’actriu va patir un dany psicològic que li desencadenà una profunda depressió, ja que amb l’excusa que l’escena ideada per Bernardo Bertolucci fora «el més real possible» la intèrpret es va sentir humiliada i violada afirmant que plorà al rodatge de veritat i no per raons interpretatives, perquè en cap moment era coneixedora del que havien pactat Brando i Bertolucci ni es contava amb la seua aprovació per a rodar-la d’aquesta manera.
Joaquín Vallet ignora també que aquesta norma serveix per a protegir la integritat dels actors i actrius fent que els intèrprets se senten còmodes en tot moment, atés que prèviament s’ha establert quin tipus de contacte està permés i quin no, i s’escolta els límits personals de cada professional. Tot amb l’objectiu de previndre situacions d’abús o malentesos per a evitar, tot d’una, creuar els límits ètics professionals.
Recordem que la figura d’aquest tipus de coordinació està present des de fa temps en productores de relleu internacional com HBO, Netflix o A24 i forma part d’un canvi cultural cap a un cinema més ètic, responsable, sa, respectuós i conscient del benestar laboral per tal de prioritzar el respecte i el consentiment sense comprometre la qualitat artística.
Considerem que una persona que representa l’Acadèmia de Cinema espanyol no pot ser acadèmic per tergiversar la informació de forma deliverada a més d’insultar la professió amb aquesta violència verbal que incita a l’odi i criminalitza sobretot les actrius de cinema.
Esperem que la presidència d’aquesta institució reaccione davant la involució d’individus com Vallet. Per la nostra part, no hem volgut incitar cap debat amb aquesta persona perquè com deia Valle-Inclán «ser devorado por un león todavía es algo honorable, però recibir una coz del asno del vecino da una cierta vergüenza».
Manifest pel tancament del Teatre Principal de València llegit durant la concentració de protesta organitzada per l’AAPV el dia 24 de setembre amb el recolzament de les associacions professionals d’arts escèniques.
El Reial decret aprovat hui pel Consell de Ministres adequa l’actual marc laboral a la realitat de platós, sales de concert i teatres
CCOO, UGT, UAA i CONARTE lamenten que, per una qüestió formal, no regule l’ús de la intel·ligència artificial generativa i avancen que continuaran treballant per a aconseguir models de protecció clars i transparents
