Jorge Picó

1989
– Diplomat en Art Dramàtic. ESAD-València.

1992
– Diplomat per l’Ecole Internationale de Théâtre Jacques Lecoq amb una beca del Ministeri de Cultura.

Idiomes:

1993
– Llicenciat en Filologia anglesa. Universitat de València.

Teatre:

2023
– Els nou, basada en 12 homes sense pietat de Sidney Lumet. Direcció: Miguel Angel Romo. Personatge: President del jurat.

2019
– El roble de Tim Crouch. Direcció: Carlos Tuñón. Teatre la Rambleta.

2005
– S (ese) de Jorge Picó i Haydeé Boetto.

2004
– Joe Zárate te necesita de Jorge Picó i Alfonso Amador.

2003
– Antígona de Sófocles/Anouilh. Direcció: Eusebio Lázaro. Festival de Teatro Clásico de Mérida. Personatge: Polínice.

2000
– Coreógrafos del mundo espectacle-exposició amb coreografies de Mauro Galindo, Christine Cloux, Will Swanson i Vicente Sáez. Centre Coreogràfic de la Comunitat Valenciana. Palau de la Música (València).

1999
– La mala vida d’Alejandro Jornet i Jorge Picó. Companyia: Malpaso. Teatre Talía (València). Direcció: Alejandro Jornet.
– Androcles y el león de Bernard Shaw. Direcció: José Pascual. Festival de Teatro de Mérida. Personatge: Lleó.
– Coses de dos. Monòleg escrit per a Helena Plà. XV Marató de l’espectacle (Barcelona).

1994-1997
– Voyageur Immobile. Companyia: Philippe Genty. Gira mundial. Millor Espectacle de la Temporada 96 en Santiago de Chile i Millor Espectacle del Festival de Vitoria de 1996. Actor.

1993
– Scarecrow. Direcció: Linus Tunström. Gira de 60 espectacles en Anglaterra i Suècia. Espectacle Revelació del Informal European Meeting (Estocolm).

1990
– Le Romance du Passeur. Companyia: Les Odes Bleues. Actor-ballarí. Festival Iberoamericano de Danza Oscar López (Barcelona).

1989
– Macbeth de W Shakespeare. Direcció: Edward Wilson. CDGV per al Festival de Almagro i presentat en el Bloomsbury Theatre (Londres). Personatge: El porter.
– El sueño de las hormigas espectacle de dansa-teatre a partir de textos de Samuel Beckett. Direcció: Gerard Collins i Alejandro A Jornet. Estrena en la sala Palmireno (València).

Audiovisual:

Cinema:

2026
– Después de Kim. Llargmetratge. Direcció: Ángeles González Sinde.
– El mal padre. Llargmetratge. Direcció: Roberto Bueso

2023
– Marina, Unplugged. Llargmetratge. Direcció: Alfonso Amador. Silence Producción. Mostra del Cinema del Mediterrani.

2015
– Solo química. Llargmetratge. Direcció: Alfonso Albacete. Alfa Pictures. Personatge: Cambrer.

1999
– Un día sin coche. Documental. Direcció: Alfonso Amador per a l’AVA i el Ministeri de Fomen.

1998
– ¿En qué quedamos?. Curtmetratge. Direcció: Salomón Reyes. Cinemanía (Mèxic DF). Presentat en el Certamen de Cortometrajes de Ciudad de México. Personatge protagonista.

Televisió:

2026
– El castillo. Sèrie. Movistar Plus+. Creació i guió: Isabel Peña, Eduardo Villanueva i Elena Martín Gimeno.

2009
– Les veus del Pamano. Mini-sèrie. Direcció: Lluis Maria Güell. Personatge: Alcalde republicà.

Ràdio:

1991
– La tribu hereuse. Folletí. Radio France.

– Professor d’Interpretació i Moviment. ESAD-València; Institut del Teatre (Barcelona); Col·legi del Teatre (Barcelona); l’Escola del’Actor (València); Màster de Teatre en l’Educació de la Universitat de València i Aula d’Arts Escèniques de la Universitat de València.
– Tallers d’Escriptura corporal, Improvisació, Moviment, Teatre d’objectes en escoles, universitats i festivals de València i de diversos països com Gran Bretanya, Israel, el Japó, els Estats Units, Xile o Mèxic.

– Diplomat en Art Dramàtic en l’ESAD de València en 1989, viatja becat a París pel Ministeri de Cultura Español per a continuar formant-se en l’Ecole Internationale de Théâtre Jacques Lecoq on es diploma en 1992. Allí coneix a qui serà un dels seus còmplices teatrals, Sergi López. A l’any següent, es llicencia en Filologia Anglesa per la Universitat de València. En eixe temps, a Espanya treballa d’actor amb Alejandro Jornet i Gerard Collins i Edward Wilson director del National Youth Theatre d’UK en el projecte Teatre Jove dirigit per Manuel Angel Conejero on coincidix, entre altres amb Daniel Craig.

– Es trasllada posteriorment a Anglaterra i Suècia per a treballar com a actor en Scarecrow creada amb Linus Tünstrom director de l’Uppsala Stadsteater i Mark Bell creador de l’exitosa The Play that Goes Wrong. A França, Philippe Genty el tria per a la seua creació Voyageur Immobile estrenada en el Theatre de la Ville de París i que realitzarà una gira mundial entre 1994 i 1997. Serà precisament, en la segona mitat dels 90, quan comence a escriure i continue actuant sota la direcció de José Pascual, Eusebio Lázaro, Ester Nadal, entre altres directors. Nàufrags és la seua primera peça extensa a la qual li seguiran Encén-me i Cualquier día nos verán soñar. Totes elles, premiades o publicades. Textos que s’estrenaran, respectivament, a Espanya, Veneçuela, Mèxic i Xile. Paral·lelament, al costat del seu professor Miguel Teruel, realitza traduccions de diversos autors com Jim Cartwright, Tom Stoppard o Timberlake Wertembaker. Al llarg de la dècada dels 90, realitza diversos tallers sobre escriptura corporal, improvisació, moviment o teatre d’objectes en escoles, universitats i festivals de València i de diversos països com Gran Bretanya, Israel, el Japó, els Estats Units, Xile o Mèxic. Durant el seu pas com a professor de Moviment en l’ESAD-València En 2003, posa en marxa la seua pròpia companyia Ring de Teatre. Els seus primers treballs seran: Joe Zárate te necesita cocreada amb el director de cinema Alfonso Amador i on també actua i S (ese) coescrita i actuada amb Haydeé Boetto, actual subdirectora general de l’Institut Nacional de Belles Arts de Mèxic i Senar Solum, coescrita amb Sergi López.

– La creació compartida serà una constant en Picó. Els seus treballs posteriors els realitza en el Teatre Nacional de Catalunya, Pépinière-Opera i Théâtre Rond Point de París, Teatro de la Abadia de Madrid, Teatre Lliure, Centro Nacional de las Artes de México, Bats Theatre de Nova Zelanda, el Festival Iberoamericano de Bogotà o la sala Timbre 4 de Buenos Aires. 30/40 Livingstone, segona co-creació amb Sergi López i que serà triada pel diari Le Monde com una de les 10 creacions més interessants del Festival d’Avignon 2017. El cineasta Alfonso Albacete, en veure la seua actuació en el Teatro de la Abadia de Madrid, el convida a treballar en la seua pel·lícula Solo química. Cabaret petrificat, coescrita amb Jordi Aspa, antic director del Festival de Circ Trapezi, per a la seua companyia Escarlata Circus, Pasionaria de Bambalina Titelles, que rebrà diversos premis i tres nominacions als Premis Max, El princep feliç d’Oscar Wilde per a la Baldufa, Sonets de joguina per a l’Auditori de Barcelona, Barfüss, amb el JES Theatre d’Stutgart i Selfies, tous dones heros? i Sauver els mots per a l’Scène Nationale de Montbeliard on ha sigut artista resident durant dos temporades.

– Destaca la seua col·laboració amb Damien Bouvet, amb qui ha escrit i dirigit sis peces de teatre a França que han girat internacionalment. Alhora que desenvolupa els treballs de la seua companyia, porta a escena obres d’autors i autores com Timberlake Wertenbaker, Pierre de Marivaux, Friedrich Dürrenmatt o Günter Grass. En 2009, a més, realitza per primera vegada tasques de gestió pública en encarregar-se de la direcció artística del Teatre Principal de Vilanova de la Geltrú.

– En el 2023 es filma la pel·lícula Marina, Unplugged basada en una obra de teatre co-escrita amb el director de la pel·lícula Alfonso Amador. La pel·lícula va obrir la Mostra de Cinema del Mediterrani i la seua protagonista, Claudia Faci es va emportar el premi a la millor actriu. Picó participa com a actor també. Ha sigut professor en l’ESAD-València, el Institut del Teatre de Barcelona, el Col·legi del Teatre, l’Escola de l’Actor, i el Màster de Teatre en l’Educació de la Universitat de València.

– Una de les seues últimes publicacions teòriques és el quadern Democràcia Cultural en el centre d’estudis CiJ de Barcelona que versa sobre democràcia, art i participació política.

Direcció teatral:

2023
– Pantoufle au coeur de Damien Bouvet i Jorge Picó.

2017
– In the Wars de Juliette O’Brien. Estrenat en el Bats Theatre (Wellington, Nova Zelanda).

2016
– Le Poids d’un fantôme de Damien Bouvet i Jorge Picó. Festival Marmaille en Fugue (Rennes, França).

2014
– Barfüss. Junges Ensemble Stuttgardt JES.
– Cabaret petrificat de Jorge Picó i Jordi Aspa.

2013
– Shakespeare a Benicàssim. Festival Temporada Alta (Girona).

2011
– 30/40 Livingstone de Jorge Picó i Sergi López. Festival Temporada Alta (Girona).
– El príncep feliç d’Oscar Wilde. Teatre Nacional de Catalunya.

2010
– Zero responsables. Sala Matilde Salvador i Teatre Micalet (València).

2009
– On est pas d’Ici. Théatre Municipal de Sant Fons (Lyon, França).

2007
– Vox de Damien Bouvet. La Rose des Vents (Lille, França).
– No es cierto que en Valencia nunca pasa nada. Festival VEO (València).

2006
– El amor del ruiseñor de Timberlake Wertenbaker. Festival de Teatro Clásico de Mérida.

2005
– Non Solum de Jorge Picó i Sergi López. Festival Temporada Alta (Girona).
– S (ese) de Jorge Picó i Haydeé Boetto. CNA (Mèxic).

2004
– La rebel·lió dels angels d’Enzo Corman. Teatre Rialto (València).

2003
– Joe Zárate te necesita de Jorge Picó. Sala Matilde Salvador (València).

2002
– El séptimo cielo de Caryl Churchill. Versió:Ángeles González Sinde. Movimiento Escénico.
– Né de Damien Bouvet.

2001
– Pasionaria de Bambalina Titelles. Teatre Talia (València).
– Chair de Papillon de Damien Bouvet. Theatre Ams Stram (Gènova, Suïssa).
– La mala vida d’Alejandro Jornet i Jorge Picó. Adjunt a la direcció d’Alejandro Jornet. Teatre Talia (València).

1998
– Clownsur tapis de salon de Damien Bouvet. Theatre le Prato (Lille, França).

1991
– Calla y escucha creació d’Antón Valen. Assistent de Norman Taylor.

Premis i reconeixements:

2012
– Premi al Millor Guió Adaptat Fetén per El príncep feliç.

2009
– Premi al Millor Espectacle de la Temporada 2009 de la Associació d’espectadors de Mallorca per Non Solum.
– Premi Max al Millor Autor Teatral en Catalá per Non Solum.

2005
– Premi al Millor Espectacle de TGV per Pasionaria (director).

1999
– Premi Alejandro Casona per Cualquier día nos verán soñar.

1998
– Premi Cinc Segles de la Universitat de València per Enciéndeme.